Blog dels alumnes i professors de 1r, 2n i 3r d'ESO

dimarts, 30 de setembre de 2014

Nova etapa, nou curs, noves portes



Els alumnes de 1r d'ESO han obert la porta a una nova etapa, la "SECUNDÀRIA"! Segurament ha estat una setmana plena d'emocions, nous professors, espais diferents, retrobament de companys i, inclús alguns nova escola...

La porta ja està oberta, ara comença el vostre camí!
Esperem que siguem capaços d'aprofitar els nous camins que se'ns presenten.

dijous, 18 de setembre de 2014

The first English class!!!


Look at the wonderful activity we have done in the first English class!!!
All students had to write a positive adjective for their classmates, we are practicing adjectives and they were impatient to see which adjectives they had in their back! There have been some surprises!!

dimarts, 16 de setembre de 2014

Obrint portes al nou curs!


Els professors i professores de secundària de l'escola us obrim les portes a animar-vos a afrontar els nous reptes que per aquest curs ens proposem o se'ns puguin presentar.


L'escola a Josep Pernau





Aprofitem que estem començant el curs i estem molt motivats, per recordar els dos guanyadors del concurs Josep Pernau del curs 13-14, l’Andrea Tàsies i el Jordi Aguilar. Us deixem les cartes al director guanyadores i unes fotografies per recordar el moment. Esperem que enguany puguem omplir una vegada més la nostra pàgina web de guanyadors  i guanyadores! Amunt amb la llengua!

LA TECNOLOGIA!
SR. DIRECTOR:
La gent està massa pendents del mòbil, sobretot del Facebook i Whatssap. En el cas del Facebook, hi ha nenes que arriben a penjar fotos sense res, despullades. No són conscients que hi ha gent que no coneixen que poden mirar-les i, a vegades, fins i tot les interroguen i els pregunten on viuen, com es diuen, busquen informació per aconseguir alguna cosa d’elles mitjançant el xantatge. Aquí poden començar molts problemes. Jo conec casos que ho han patit i se’n han penedit molt. En el nostre col·legi, per exemple, a l’hora del pati estem tots sempre amb el mòbil. Cada vegada que ens arriba un missatge, ja sigui del Whatssap, del Facebook o bé un missatge normal, de seguida l’intentem contestar, deixant de banda qualsevol cosa que estiguem fent en aquell moment; contestar el missatge es converteix en una prioritat.
En el cas del Whatssap, a vegades hi ha nens o nenes que es queden sense amics o tenen problemes perquè alguns creen grups amb l’únic objectiu de marginar o insultar altres persones. Fer-ho a la cara és més difícil, a través del mòbil sempre es poden trobar més escuses. D’altra banda, també hi ha nens que es descarreguen jocs amb virus i no se n’adonen i se’ls espatlla el mòbil. Cal anar amb molt de compte. Potser no som prou madurs per aquestes eines que ens han posat a l'abast?
            Hauríem d’estar contents amb el que tenim, jugar i parlar-nos cara a cara. Donar gràcies que tenim una família i uns amics que ens estimen i ens cuiden i poder-los mirar a la cara. Els nostres pares potser també estan enganxats al mòbil però quan eren petits van poder viure la realitat sense mòbil, nosaltres ja ens perdem molta part de la realitat sent petits. No dic que trobi malament tenir un mòbil amb diferents aplicacions, però hem de tenir cura de com els utilitzem entre tots.
Atentament,
la pianista
(Andrea Tàsies)

QUAN UN “DO” CONTAMINA
SR. DIRECTOR:
La passada setmana vaig poder escoltar les notícies de dues sentències sobre casos de contaminació. El primer cas feia referència a la contaminació ambiental produïda cap al novembre del 2002 pel vaixell Prestige, quan va vessar una gran quantitat de petroli davant de les costes gallegues i va ocasionar la mort de moltes espècies animals i un fortíssim impacte ambiental. El segon cas fa referència a la contaminació acústica que va començar a generar la Laia Martín quan els seus pares li van regalar un piano de cua  pels voltants del 2003 i la seva veïna la va denunciar per alteracions físiques i psíquiques que li produïen els assajos de la Laia.
La contaminació ambiental del Prestige, tot i ser molt més catastròfica, ha quedat sense cap tipus de càstig per part del jutge; en canvi, a la Laia, i per un fet molt menor, la fiscal Emma Ruiz li demana 20 mesos de presó (16 per contaminació acústica i 4 per lesions psíquiques), 1620 euros de multa, 20.000 euros d’indemnització per responsabilitat civil i mig any sense poder tocar el piano. La Laia té 28 anys, és concertista i el piano és la seva eina professional.
Sincerament, aquí hi ha alguna cosa que no em quadra. Tinc 14 anys, faig tercer de grau professional al Conservatori de Lleida, a casa toco un piano elèctric, no de cua, no assajo tantes hores com la Laia i procuro ser respectuós i no tocar en hores intempestives, però, a diferència de la Laia, tinc la sort que quan em trobo la veïna Victòria del meu replà, em diu: “Caram, si que toques bé, m’agrada molt escoltar-te!”. Sempre m’anima a seguir endavant.
És cert que som un país molt sorollós i ens manca una gran cultura de respecte vers els altres, però llegint notícies dia sí i altre també i veient com la corrupció de polítics, banquers i un munt de coses més, queden impunes als ulls de la justícia, em sentiria molt decebut si acaben condemnant la Laia per practicar el que més li agrada: l’art de tocar el piano.
(Dele-99)